Entre els centenars de missatges que van apareixent conforme passen les hores després de consumar-se el descens, he notat que es repeteix una paraula: Tornarem.
Una lletania repetida entre els propis aficionats o altres clubs que donen mostres de suport.
Una cop superat el dol s’ha de mirar endavant i tenir esperança en que tot anirà millor.
Tornarem a primera divisió.
Tornarem a gaudir de la tecnologia VAR i tornarem tenir els arbitratges de «la mejor liga del mundo».
Tornarem a una competició on només importa l’aristocràcia mentre la resta és una mera comparsa.
Tornarem a un oligopoli on dos neoliberals fan xantatge en el repartiment dels diners de la televisió.
Tornarem a un ‘cortijo’ on els ‘señoritos’ fan i desfan sense que hi hagi conseqüencies.
Doncs mira m’ho repensaré i potser no vulgui tornar.
Potser prefereixi anar a jugar al Molinón o a Ferrol. Un lloc de més estadi i menys cameres.
Potser vulgui anar a algún lloc amb closques de pipes a terra, on s’olori la gespa i on no s’enduguin competicions a paraïsos petrolífers.
Un lloc amb menys flashos i on el partit sigui sempre el mateix dia i hora.
Com potser algún dia també abandoni la ciutat per anar a viure a un poblet tranquil a la muntanya on pugui escriure una llibre que es digui «Odio al futbol moderno».
Potser tornarem…o no.