Implicats?
Que puc dir que no s’hagi dit i quin pensament alternatiu/positiu puc tenir vers el que tots estem tenint en aquests moments.
Em sento destrossat.
Allò que per mi és part de la meva família, que he patit més que gaudit amb el meu pare i els meus fills, que he intentat que fos quelcom diferencial s’està morint i ho fa amb molt de patiment. I mentre uns ho estem vivint en carn viva, qui ho gestiona, ho fa des d’una distància que em deixa glaçat.
Es com si no hi hagués ningú al capdavant. Se’ns parla d’implicació, tots estem implicats, ens diuen i nosaltres, com a bons xais, a fer pinya i continuar, com a morts vivents, recordant el dia de la Reial Societat, però no el del gol de Wu, sinó el de Coro.
Que vol dir estar implicats?. Sempre m’ha agradat l’exemple de la implicació del porc i la gallina a l’hora dels ous ferrats amb cansalada, la gallina tota cofoia parlant d’implicació i qui realment s’implica és el porc, doncs per poder ser-ne part s’ha de morir. Nosaltres, l’afeccionat que ho pateix, som el porc i la resta, donant-los el benefici del dubte, són la gallina, sols en són partícips.
La desfeta d’ahir, tot i ser previsible, no deixa de ser dolorosa. Puc entendre que em guanyin perquè són millors, perquè poden tenir un suport que nosaltres no tenim des de tots els estaments, públics i privats, però el que més mal em va fer va ser la manca d’actitud.
Qualsevol de nosaltres hagués pagat per poder jugar aquest partit i us puc assegurar, que per intencionalitat, agressivitat i ganes, no ens haguessin guanyat, però sembla que no va amb ells, bé, amb una majoria d’ells. En tenim algun, que formaria part dels implicats (el porc), però hi ha massa gallina que s’omple la boca i qui ho acaba patint és el perico de carrer, el que cada dia ha de suportar les gracietes dels altres, la condescendència, el maltracte i lo pitjor, els nens i nenes que avui, un dilluns més, hauran d’aguantar el bullying blanquejat per un entorn al qui molestem i que ens voldrien veure desaparèixer.
I deixo pel final els actes al final del partit, on s’ajunten tots els elements de la tempesta perfecta, afició cremada i una part (els qui envaeixen el camp) aplicant, el que per mi és, una malentesa defensa del club i que junt a una provocació premeditada i a la ineptitud del principal responsable, altra vegada, qui dirigeix, o no, el club, ens tornen a posar en el focus mediàtic ideal per qui ens vol mal. Com pot ser que qui gestiona el club no fos capaç de preveure que això podia passar.
Tots (els implicats) sabíem que passaria alguna cosa menys ells (les gallines) que com sempre miren a un altre costat per desprès aparèixer davant la premsa tot recordant-nos la imatge de “lo siento mucho, no volverá a pasar” de qui fins fa poc era rei
Tot plegat un desastre de dimensions bíbliques, pels implicats, que no veiem la sortida del túnel fosc on ens han portat com a xais camí de l’escorxador. Veurem si la travessa del desert que ens espera és curta, com les altres 5 vegades, o acabem passant-nos 40 anys i extingint-nos poc a poc fins acabar essent residuals
Des de la implicació, Visca l’Espanyol