En el dia d’avui tenia dos opcions literàries per vosaltres i pels nostres oients: en primer lloc, aprofitant que avui és el dia internacional del Hobbit, efemèride perquè és l’aniversari de Bilbo i Frodo Baggins (22 de setembre), que per qui no ho sàpiga son dos personatges de la saga de Harry Potter, de la il·lustre escriptora Agatha Christie. En segon lloc tenia preparat un llibre que l’havia de fer per la setmana anterior però em vaig adormir.
Avui us porto un llibre editat per Plaza Janés (2017) i es tracta de l’autobiografia del carismàtic baterista de Los Planetas, Eric Jiménez, i que porta per títol “Cuatro millones de golpes”. La meva intenció és fer una mica de síntesi sense entrar en spoilers.
Ernesto Jiménez, nom de naixement. De petit el pentinaven amb el típic pelo-pincho, per lo qual els seus amics li deien “erizo”, que després va evolucionar a “eri” i més tard rebatejat com a Eric. Ens explica que, nascut a Granada (la única ciudá con nombre de bomba), el 196X que va començar en el món de la música gràcies a les processons de setmana santa i més tard per la seva afiliació a la falange, com diu ell, “pa tocar el tambor”.
Va començar tocant la bateria a grups locals de punk com 091 i KGB. Amb aquests fins i tot va fer una actuació a Madrid on va veure Siouxie and the Banshees, quedant-se prendat del seu bateria Budgie. Segons ell mateix explica, amb 14 anys es va fer el seu primer i últim pico d’heroina…
Es va casar amb 16 anys, i compaginava la feina “de músic” mentre treballava de cambrer. Amb el seu amic Antonio Arias va fer la mítica banda Lagartija Nick.
Una nit granadina coneix a Enrique Morente. Els dos, borratxos a la barra d’un bar qualsevol es proposen mesclar flamenc amb música contemporània, diguem-ne, i així neix el projecte OMEGA, un àlbum mític de fusió influència per a la posteritat, trencador si més no (tot que ja n’existien altres bandes que havien fet fusió amb blues o jazz, com ara Triana o Pata Negra).
És aleshores quan rep la trucada de dos pijos de Granada per a què els ajudi a gravar unes pistes de bateria del seu segon disco, ja que el bateria que tenien a la banda justejava bastant, pobret. I aquí comença el viatge per Los Planetas de Eric Jiménez, que després de la gira de Pop s’incorpora a la banda sense deixar els altres projectes.
«Cuatro millones de golpes» ens explica infinitat d’anècdotes dignes de llegir, com moltes aventures de la gravació de “Una semana en el motor de un autobús” a New York, fotos inèdites personales i tota la trajectòria de Los Planetas fins el moment. Cal destacar l’anècdota de “Un buen día” en que ell, no escoltant mai les lletres de les cançons, no sabia que anava per ell. Convertint-se la cançó en un temazo i assabentant-se, en els directes sempre li fot gardela en aquests quatre compassos… Altres anècdotes com la del FIB amb Liam Gallagher on va estar a punt de trencar-li la cara, i altres anècdotes d’entrevistes, etc. No és qüestió de fer spoiler. Llegiu-lo.
Des de fa uns anys combina les poques gires i gravacions amb un bar que regenta a Granada amb el nom tan ben buscat, pensadíssim i estudiadíssim de “El bar de Eric”.
En definitiva, el llibre «Cuatro millones de golpes» està ple realment de desgràcies, però segons ell “no és libro triste”. 20 anys consecutius essent el millor bateria de l’estat espanyol, es va decidir a escriure aquest llibre autobiogràfic que si en sou fans, us animo a llegir.
PS: Gairebé un any després de l’emissió del programa m’he atrevit a transcriure la secció d’aquest llibre «Cuatro millones de golpes» motivat, si més no, per la sortida del segon llibre de Eric Jiménez aquest passat mes de maig de 2021 que tinc pendent de llegir i que no dubteu, tindreu ressenya.