Una manera d’entendre la vida
Fa prop de 2 anys que amb l’excusa de l’Espanyol, el cinema i la música un grup de pericos ens vam conèixer.
Primer va ser un sopar i la posterior tertúlia etílica al Manchester. Vam començar a trobar-nos a les prèvies, partits, desplaçaments, sopars i algunes tardes per fer una cervesa. I així es va anar construint mica en mica aquest magnífic grup.
Sense pensar-ho gaire ens vam atrevir amb un programa de ràdio i així va néixer The Potkast. Entremig hem viscut una pandèmia mundial, un confinament, un dolorós descens i molts moments de complicitat, humor, tristesa, patiment i diversió.
I aquí seguim.
Personalment ha estat un any difícil però passar-lo a prop vostre l’ha fet molt més lleuger. Ara podria tirar de tòpics o fer un escrit molt extens per explicar bé el que sento quan estic amb tota aquesta bona gent, però ni se tirar de tòpics ni se escriure gaire… bé, escriure una mica que a 3er de primària vaig guanyar el 1er premi als Jocs Florals de l’escola. En fi, segueixo que no em vull desviar…
Potser seria més fàcil trobar una cançó que parli de l’amistat o citar alguna pel·lícula on identificar el que hem viscut com a grup però això ho deixo pels experts musicals i mestres cinèfils que tenim per aquí. Em quedo amb un moment que per mi va ser molt especial.
El passat dissabte 8 de maig, mentre celebràvem el tant desitjant ascens del nostre estimat club vam començar a entonar les notes de l’himne de manera totalment improvisada. Una barreja de tons desafinats, veus ronques i desagradables que ens van unir i van fer que aquell moment formi part de nosaltres per sempre.
Després de totes aquestes emocions només tinc un desig, seguir fent camí al vostre costat i seguir gaudint d’aquests bons moments que em fan sentir més viu que mai. I per suposat amb el nostre estimadíssim Espanyol a 1a divisió.
Us estimo molt amics meus. I visca l’Espanyol!
«Una manera d’entendre la vida» es un text que tenia preparat Guim per fer una intro al The Potkast però que mai es va atrevir a obrir-se en directe, sobretot per por que algú dels seus companys interrompés amb un rot